De què parlem, quan parlem de dol?
"Em resulta impossible imaginar que ja mai més estaré asseguda al teu costat, ni escoltaré el teu somriure, que tots els dies per la resta de la meva vida estaràs absent..."Burton
Tots nosaltres en un moment de la nostra vida experimentem la mort d'una persona estimada. Cada persona viu aquest procés d'una manera diferent. És molt difícil acceptar la realitat del que ha passat. És molt possible que neguis la mort. No és estrany que al principi pensis que has vist la persona estimada o l'has sentida. Durant els primers dies i setmanes és normal que tinguis un sentiment de confusió i descontrol amb accentuats alts i baixos.
Quant de temps necessito?
El camí del dol, es un camí a recórrer personal i interiorment. No es pot dir que el dol tingui un temps concret per que la seva duració es molt variable. Si bé es cert que el dolor punyent de les primeres setmanes es va mitigant a partir dels dos mesos, i gradualment va disminuint. Cadascú te un ritme diferent i necessita el seu procés d'adaptació i de transformació cap a la nova vida que s'elabora amb un compromís actiu.
"Encara que la pèrdua d'un ésser estimat és un aconteixement que no podem triar, la elaboració del dol es un procés actiu d'afrontament ple de possibilitats"Atting
El treball en els grups estan estructurats en 3 quadrimestres, treballant en cadascun d'aquests períodes unes tasques específiques del dol. Hi ha qui un cop finalitzat aquest periode d'un any, ja es sent preparat per seguir el seu camí sense el suport setmanal del seu grup. Hi ha però, que necessita seguir un temps més, i tot està bé. Es important que cadascú sapigui respectar-se a si mateix donant-se el seu temps.
Habitualment una persona sol estar en els nostres grups un promig d'entre 8 mesos i un any i mig.
Com afecta a la meva salut?
Símptomes físics
La majoria de les persones en el dol després d'aquests moments inicials passen per un període llarg d'abatiment en què és difícil menjar, dormir o fer activitat física. És natural que et sentis esgotat, pots tenir la sensació que has perdut tot l'interès per la vida i per les relacions personals. Totes aquestes reaccions són naturals i no t'estàs "tornant boig". Recorda que necessites temps per descansar, menjar i dormir. Fer una mica d'exercici físic regularment és el millor antídot contra la depressió.
Emocions
Sentir dolor és natural. També pots tenir sentiments de crítica o culpa, pànic, autocompassió i enuig. A vegades molta irritabilitat contra els altres, fins i tot cap a la persona morta. Si tens això és possible que creguis que ho has d'amagar, però són emocions que formen part del procés natural de dol. No el faci por compartir els teus sentiments més amagats amb algú de confiança que el sàpiga escoltar. És possible que sentis que algú de la teva pròpia família o amics s'allunyen de tu. Malauradament això passa sovint i possiblement es deu a que no saben què dir-te. Potser caldrà que facis tu el primer pas i els facis saber que necessites parlar de la persona estimada i dels teus sentiments. Estigues amb gent que sàpiga escoltar. No amaguis les teves emocions: expressa el que sents. No evitis parlar del que ha passat. Demana ajuda quan sigui necessari. No t'oblidis que els nens també senten dolor com tu: convida'ls a expressar el que senten amb jocs i dibuixos.
Canvis
És possible que la teva vida fos més fàcil si et canviessis de casa, deixessis la feina o deixessis de veure gent. L'impuls d'evitar tot el que et recorda la pèrdua es natural. Ara bé, aquestes decisions precipitades sovint no fan més que empitjorar la situació. Abans de decidir res important sobre la teva vida pren-te un temps per elaborar i afrontar les teves emocions. No prenguis decisions importants. Escriu un diari.
Ajustaments
Amb el pas del temps, quan el dolor no sigui tant fort, notaràs que pots recordar sense estar tant pertorbat. Potser serà el moment de pensar quina direcció vols que prengui la teva vida amb nous interessos i propòsits. Això no voldrà dir deixar d'estimar la persona que has perdut, sinó que tenint-la sempre en el cor pots, en honor seu, seguir gaudint d'una vida plena. No et preguntis més per què i planteja't: Què faré a partir d'ara? El dol es un procés individual i cadascú el viu d'una manera diferent. No pensis que el que estàs fent es anormal si no encaixa amb el que aquí l'expliquem o el que altres persones et diuen. Dóna't permís per fer-ho a la teva manera. També de tant en tant sàpigues que hem de reposar el dolor i gaudir del que encara tenim: això no significa oblidar ni deixar d'estimar a la persona que hem perdut.
"Quan hagis acabat d'acceptar que els teus morts es varen morir, deixaràs de plorar-los i els recuperaràs en el record per tal que et segueixin acompanyant amb la alegria de tot el viscut..."Trossero
Què pot ajudar-te
- No amaguis els teus sentiments, cerca persones sensibles familiars, amics, amb qui puguis compartir. Tingués a ma una llista d'aquestes persones per tal de poder adreçar-te a elles en moments que ho necessitis. "Les llàgrimes ajuden a sanar les nostres ferides, t'ajuden a mitigar el dolor i a comprendre"
- Parla del que ha passat, no t'amaguis, parlar ajuda a alliberar la tensió i a fer present el record del teu ésser estimat. Invitar a oblidar en l'elaboració del dol, o pretendre oblidar un mateix, no es la indicació més adequada.
- Evita en la mida del possible, prendre decisions importants de manera precipitada.
- Tingués cura de tu mateix/a fent una dieta equilibrada, no saltar-se cap àpat, practica esport, caminar,...es el millor antídot per a la tristesa.
- No et desfacis dels records personals, hi ha a qui li ajuda dur algun objecte personal a sobre (clauer, porta monedes, etc...)
- Pots llegir llibres sobre el dol i la mort, i compartir-los amb d'altres persones que estan en la teva mateixa situació.
- Busca coses que et nodreixin espiritualment: música, lectura, art. Fes alguna activitat que potenciï la teva capacitat creativa.
Què no ajuda!
Sovint tenim al nostre costat persones que amb molt bona voluntat ens volen ajudar, però que sovint les seves paraules no tan sols no ens ajuden si no que ens fan mal. Volent consolar, hi ha qui busca la manera de fer veure que podria haver estat pitjor. S'aferren a qualsevol cosa: la causa o la manera de morir hagués pogut ser pitjor, més cruel, haver comportat sofriment, hagués pogut ser mes llarga la espera o la dependència, etc. Les frases fetes com: Era el seu destí? És la voluntat de Déu, el temps tot ho cura, s'ha de ser fort... no proporciona gens de consol quan a més el dolor actua sumant pors a les nostres relacions: por a sentir-nos incompresos perquè els demés no senten el mateix dolor que nosaltres, por a que els altres sentin pena per les nostres circumstàncies; por a que ens considerin inútils; por a que s'avorreixin amb nosaltres quan parlem del nostre dolor, etc.
QUAN HAURIES DE DEMANAR AJUDA?
Malgrat no hi ha res d'anormal en el dolor, soledat i desmoronament que acompanyen el procés de dol, hi ha algunes situacions en les que et pots trobar i en les que hauries de demanar ajuda a un professional o expert assessor: metge, un responsable de grup de suport, un psicoterapeuta o altres experts en salut mental. La decisió es totalment personal, però hauries de considerar seriosament parlar amb algú dels teus símptomes de dol si experimentes alguna de les següents situacions:
- Sentiments fort de culpa, no tant sobre les actuacions que vas tenir o no tenir en el moment de la mort de la teva persona estimada sinó d'altres coses.
- Idees suïcides, més enllà del desig passiu de "millor estaria mort" per poder reunir-me amb la persona estimada.
- Abatiment extrem, un sentiment de que facis el que facis mai seràs capaç de recuperar una vida que valgui la pena viure.
- Depressió o agitació prolongada, sentiments de estar atrapat o decaigut que persisteixen al llarg dels mesos.
- Símptomes físics, com a forts dolors en el pit, o pèrdua de pes important que poden amenaçar el teu benestar físic.
- Ràbia descontrolada, que amenaça a amics i familiars o que et fa senti un desig de "maquinar venjança" per la teva pèrdua.
- Incapacitat de funcionar de forma continua en el teu treball, o en el compliment de les tasques rutinàries de la teva vida diària.
- Abús de substàncies, recolzar-se en el consum de drogues o alcohol per alleugerir el dolor del dol.
"Totes aquestes situacions poden ser temporalment normals en el procés de dol, però si la seva presència és continua, aleshores es preocupant i cal que demanis ajuda a un expert o professional."
(Neymeyer, R.A. 2000. Aprender de la pérdida. Ed Paidós.)